Introducció

Entre l’ any 1945 i el 1991, el model de vida americà, basat en un consum elevat que permetia la prosperitat i en un sistema polític liberal democràtic, va ser copiat per tots els països capitalistes. Malgrat el creixement econòmic, l’etapa d’expansió es va veure frenada el 1973, quan l’augment dels preus del petroli va originar una crisi profunda i prolongada. D’altra banda, el sistema comunista es va imposar a tota l’Europa de l’est i després es va expandir per Àsia, per Àfrica i, fins i tot, per Amèrica. Però al començament de la dècada de 1980, una sèrie de problemes al bloc soviètic van provocar la crisi del sistema, la desaparició del socialisme “real” a l’Europa de l’est i l’enfonsament de la URSS.

L'URSS després de Stalin

La victòria de la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial va fer augmentar el seu prestigi i el seu poderós líder, Josef Stalin. Amb ell va començar la gran expansió del comunisme i l’URSS es va convertir en una superpotència econòmica i militar capaç de disputar el domini mundial als Estats Units, país amb el qual va mantenir una cursa armamentista frenètica.

Cartell de propaganda comunista, culte a Josif Stalin

Cartell de propaganda comunista, culte a Josif Stalin

 El sistema socialista soviètic es continuava basant en el poder d’un sol partit, el PCUS, i el màxim òrgan legislatiu era el Presídium del Soviet Suprem. El sistema unia estretament el partit i l’Estat, no se’n permetia la dissidència i hi havia una ideologia oficial i única: el socialisme leninista. L’Estat soviètic estava regit per una constitució on tot s’orientava cap al manteniment del socialisme, amb una limitació absoluta d’altres opcions polítiques i de llibertats públiques. 

La política econòmica es basava en la planificació centralitzada: domini complet de l’economia per la direcció estatal, inexistència del mercat, propietat estatal o col·lectivitzada de tots els béns  i, (teòricament) igualtat absoluta de tots els ciutadans. Tot i així el sistema va anar generant un estrat de governants a diversos nivells, que van acabar constituint una nova classe privilegiada: nomenklatura.



Nikita Kruixhov

Després de la mort de Stalin (1953) es va començar a posar en dubte l’obra del dictador i se’n va criticar els mètodes, ja que havia costat moltes víctimes. El seu successor va ser Nikita Kruixhov, que va governar des de 1953 fins el 1964, i va posar en marxa un nou estil de govern i un nou període de desestalinització. Fou cèlebre l’Informe Secret, que va presentar al XX Congrés del PCUS del 1956, en el qual es van denunciar els crims de Stalin.

 

El 1964 a pujar al govern Leonid Breixnev com a cap de l'Estat. El govern de Breixnev va ser un dels més llargs de la història (1964 - 1982). A aquest el van succeir, primerament Jurij Andropov (1982 - 1984) i Konstantin Txernenko (1984 - 1985), dos governats molt breus.Malgrat la intenció d'iniciar un pla de reformes, els mandats soviètics van suposar un període de transició fins a la década del 1980, on van començar les reformes importants.

Leonid Breixnev

Progrés econòmic i "socialisme desenvolupat"

L'URSS va sortir malparada de la Segona Guerra Mundial, va patir grans pèrdues demogràfiques i de infraestructures. El seu creixement espectacular va ser gràcies a un gran esforç dels ciutadants soviètics, ja que en un primer moment es va donar prioritat a la indústria pesant i als transports (van concentrar un 80% de la inversió).

Les infraestructures soviètiques després de la Segona Guerra Mundial

L'abastament agrícola i els béns de consum van resultar un problema a causa de l'escassetat d'aquestes. Tot i així, l'economia va progressar després de la mort de Stalin (1953), pn la política soviètica va augmentar l'eficència en l'agricultura i va aconseguir l'autoabastament en productes alimentaris.

Durant els anys 70 es va viure l'apogeu del desenvolupament de l'economia planificada. Malgrat això la producció industrial sempre va restar orientada a la indústria pesant i encara era poc eficient en la producció de béns de consum.

Spuntik 1

Tots els indicadors socials mostraben progressos: va augmentar el consum de la població i es van universalitzar els grans serveis,que l'Estat proporcionava gratuïtament. A més, el nombre d'estudians en les universitats va augmentar considerablement i l'esperança de vida de la població va assolir els mateixos índex que els països desenvolupats d'occident. L'any 1957 es va enviar un primer satel.lit soviètic artificial a l'espai (Sputnik 1) i quatre anys després es va enviar la primera nau tripulada.

Durant els anys 70, escriptors, polítics i propagandes van difondre la idea soviètica d'un socialisme desenvolupat, basada en: una societat sense classes i sense propietat privada per obtenir un alt grau de benestar. A continuació va arribar el comunisme amb la desaparició de l'estat i la societat seria governada per organismes col.lectius elegits per dirigir l'economia.

Malgrat el desenvolupament, aquests serveis no van assolir un grau de qualitat adequat.

A més, el model estatitzat d'economia va comportar una disminució de la productivitat i un estancament dels béns de consum. Fruit del socialisme desenvolupat es va formar una societat amb les necessitats bàsiques cobertes, però molt allunyada del desenvolupament d'Occident. Com que l'URSS destinava grans esforços econòmics en les despeses militars o en l'ajuda al Tercer Món per tal d'enfrontar-se al món capitalista, es va empobrir.

Les democràcies populars a l'Europa de l'est

El desenvolupament i el final victoriós de l'URSS a la Segona Guerra Mundial, va comportar l'extensió de règims comunistes mitjançant la creació de democràcies populars. En aquesta zona, l'URSS va propiciar i dirigir l'establiment de règims afins anomenats països satèl·lit de la Unió Soviètica, que eren dirigits amb un control ferri des de Moscou. La creació de les democràcies va començar el 1947 amb la pujada al poder dels partits comunistes.  

A Romania el Partit Comunista va col.laborar primer amb la dreta i després amb el partit socialista per treure els conservadors del poder.

A Hongria els comunistes van participar en governs de coalició amb el Partit Camperol des de 1945.


A Polònia els comunistes van acabar aconseguint el poder en coalició amb altres partits després del govern a l'exili a Londres.

A la RDA s'hi va establir un govern comunista amb capital a Pankow.

Revolta a Budapes (1956)

A Txecoslovàquia es va establir un règim comunista després d'una lluita amb la resta de partits l'any 1948.

El procés de desestalinització va tenir un gran impacte en les democràcies populars. Així,  a alguns països es van produir moviments i revoltes per intentar la democratització real dels seus règims com les d'Hongria (1956) i Txecoslovàquia (1968), que van ser reprimits. Durant els anys 70 es van produir moviments també a Alemanya i sobretot a Polònia.

Economia i societat en les democràcies populars

A partir del 1948, els països satèl·lit de l'URSS van començar els processos de socialització de la propietat i de la producció econòmica. La gran indústria va ser nacionalitzada. Els plans quinquennals van promoure l'augment de la producció . La política d'inustrialització massiva va produir una forta emigració del camp cap a la ciutat. Polònia va multiplicar per quatre el nombre d'obrers industrials.

Al negar l'ajuda econòmica del Pla Marshall es van haver de facilitar els fons per potenciar el desenvolupament econòmic que va ser desigual a causa de diferència de partida dels diferents països. Bulgària i Romania estaven molt poc industrializat. En canvi, Alemanya i Txecoslovàquia ho eren més. La col.lectivització també va dur ritmes diferents, mentres a Hongria no va superar el 20% a Bulgària va arribar al 61%. El nivell de vida a les democràcies populars va crèixer respecte els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, però sense assolir els nivells d'Occident.

En definitiva, el model econòmic a seguir va ser el soviètic amb més o menys profunditat en la col.lectivització. A més, l'URSS i els països satèl.lit van pretendre formar un veritable bloc econòmic mitjançant organismes com el CAME, Consell d'Ajuda Mútua Econòmica, i el COMECON o mercat comú de l'Est.

L'expansió del comunisme al món

 

Xina comunista



A partir de la década del 1960, el sistema socialista va adquirir la màxima expansió mundial. En gran part va estar lligada a les lluites per la independència dels antic països colonials. La primera gran expansió fora d'Europa va ser a Àsia. El 1949, la revolució comunista va triumfar a la Xina i va inaugurar una nova era en la seva història. Més tard es va implantar a Corea del Nord, al Vietnam, a Laos, a Cambodja i a Indonésia, (sota el mandat de Sukarno) i Afganistan.



Propaganda del comunisme a Àfrica



Els sitemes socialistes també van tenir un ampli reflex a Àfrica, on es van establir régims inspirats en el socialisme: a Angola, Mozambic, Etiopia, Somàlia, Algèria, Ghana, el Senegal i el Sudan. La influència comunista va ser important també pels processos de descolonització. A partir del 1959 van aparéixer guerrilles d'inspiració comunista a `l'àrea americana; a Cuba, Nicaragua, Bolívia, Perú i Colòmbia.

Immobilisme i crisi del sistema soviètic

Els joves van generar crítiques al model polític soviètic i la falta de llibertats ja que demanaven reformes i llibertat d'opinió. D'altra banda, aquerst descontentament popular es va fer més perillós per al sistema a causa dels problemes econòmics. Al començament de la dècada del 1970, l'anterior millora econòmica es va estancar. La defensa del sistema socialista tenia un cost per la població ja que tenia prioritat en la defensa militar del bloc socialista enfront dels Estats Units. A causa d'això, els nivells d'oferta de productes la, innovació en béns de consum i el confort de la població no aconseguien avançar.

Taxes de creixement crisi soviètica

La recessió econòmica mundial del 1973, va empitjorar la situació. L'enfonsament del comerç internacional va reduir les exportacions del bloc de l'Est i va dificultar les importacions bàsiques d'alimentació. A més, durant els anys 60, s'havien establert relacions financeres amb Occident i les dificultats per tornar els prèstecs eren més grans a causa de la revaloració del dòlar. Al començament de la dècada del 1980 el capitalisme es va reconvertir tecnologicament i empresarialment; malgrat això, els països occidentals estaven més avantatjats en el terreny econòmic, científic i tecnològic.