La victòria de la Unió Soviètica a la Segona Guerra Mundial va fer augmentar el seu prestigi i el seu poderós líder, Josef Stalin. Amb ell va començar la gran expansió del comunisme i l’URSS es va convertir en una superpotència econòmica i militar capaç de disputar el domini mundial als Estats Units, país amb el qual va mantenir una cursa armamentista frenètica.
 | |
|
El sistema socialista soviètic es continuava basant en el poder d’un sol partit, el PCUS, i el màxim òrgan legislatiu era el Presídium del Soviet Suprem. El sistema unia estretament el partit i l’Estat, no se’n permetia la dissidència i hi havia una ideologia oficial i única: el socialisme leninista. L’Estat soviètic estava regit per una constitució on tot s’orientava cap al manteniment del socialisme, amb una limitació absoluta d’altres opcions polítiques i de llibertats públiques.
La política econòmica es basava en la planificació centralitzada: domini complet de l’economia per la direcció estatal, inexistència del mercat, propietat estatal o col·lectivitzada de tots els béns i, (teòricament) igualtat absoluta de tots els ciutadans. Tot i així el sistema va anar generant un estrat de governants a diversos nivells, que van acabar constituint una nova classe privilegiada: nomenklatura.
 |
| Nikita Kruixhov |
El 1964 a pujar al govern Leonid Breixnev com a cap de l'Estat. El govern de Breixnev va ser un dels més llargs de la història (1964 - 1982). A aquest el van succeir, primerament Jurij Andropov (1982 - 1984) i Konstantin Txernenko (1984 - 1985), dos governats molt breus.Malgrat la intenció d'iniciar un pla de reformes, els mandats soviètics van suposar un període de transició fins a la década del 1980, on van començar les reformes importants.
 |
| Leonid Breixnev |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada