Economia i societat en les democràcies populars

A partir del 1948, els països satèl·lit de l'URSS van començar els processos de socialització de la propietat i de la producció econòmica. La gran indústria va ser nacionalitzada. Els plans quinquennals van promoure l'augment de la producció . La política d'inustrialització massiva va produir una forta emigració del camp cap a la ciutat. Polònia va multiplicar per quatre el nombre d'obrers industrials.

Al negar l'ajuda econòmica del Pla Marshall es van haver de facilitar els fons per potenciar el desenvolupament econòmic que va ser desigual a causa de diferència de partida dels diferents països. Bulgària i Romania estaven molt poc industrializat. En canvi, Alemanya i Txecoslovàquia ho eren més. La col.lectivització també va dur ritmes diferents, mentres a Hongria no va superar el 20% a Bulgària va arribar al 61%. El nivell de vida a les democràcies populars va crèixer respecte els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, però sense assolir els nivells d'Occident.

En definitiva, el model econòmic a seguir va ser el soviètic amb més o menys profunditat en la col.lectivització. A més, l'URSS i els països satèl.lit van pretendre formar un veritable bloc econòmic mitjançant organismes com el CAME, Consell d'Ajuda Mútua Econòmica, i el COMECON o mercat comú de l'Est.