La política soviètica de reformes va obrir noves perspectives a l'Europa de l'Est. A partir de la no-intervenció es van produir una sèrie de canvis interns que van provocar la fi de domini comunista i l'inici de diverses reformes. Aquest procés reformista es va orientar a aconseguir noves formes de govern parlamentàries i democràtiques, i pel que fa a l'economia, a introduir un sistema de propietat individual i relacions de mercat.
 |
| La vaga de Gdansk |
 |
| Lech Walesa, líder del Solidarnosc |
A Polònia es va donar l'inici d'aquests canvis políticoeconòmics, amb l'oposició al règim comunista per part de l'organització del Sindicat Solidaritat (Solidarnosc), el líder del qual era Lech Walesa. Aquesta organització va aprofitar la nova conjuntura per forçar el govern comunista a introduir un conjunt de noves mesures polítiques i econòmiques (amnistia política, autorització per instal·lar empreses privades, i legalització del sindicat). L'abril del 1989 es van convocar unes eleccions lliures i el resultat va ser favorable a Solidaritat. Els contactes amb els països capitalistes van mostrar el desig del nou govern d'aproximar-se al model occidental.
 |
| Caiguda del mur de Berlín, 1961 |
Però els canvis més importants es van produir a l'Alemanya soviètica o República Democràtca d'Alemanya, on el govern comunista d'Erich Honecker es resistia a les reformes. L'oposició al govern augmentava entre la població, i els ciutadants que es refugiaven en ambaixades per fugir del país es comptaven per milers. D'aquesta manera, una part del Partit Comunista es va oposar al governant, i en van forçar la destitució el 1989, quan es va prendre la històrica decisió d'obrir el mur de Berlín i el lliure trànsit de ciutadants. El 1990 es van celebrar unes eleccions lliures, que van donar la victòria a al canceller Helmut Kohl, que defensava la reunificació de les dues Alemanyes. El 3 d'octubre es va fer efectiva aquesta proposta i el RDA va deixar d'existir.
A Hongria, un nou secretari del Partit Comunista va portar una sèrie de lleis de reforma al país, que legalitzaven els partits polítics independents i reconeixien els drets d'expressió i de manifestació (1989). A Txecoslovàquia els canvis també es van iniciar el 1989, on es van pactar unes reformes entre els dirigents amb l'oposició, encapçalada per Václav Havel, nomenat primer ministre. Es van convocar eleccions lliures i es va reformar el sistema polític. Poc temps després es va consolidar la divisió del país: República Txeca i República Eslovaca.
 |
| Nicolaie Ceausescu, després de l'execució |
Els casos de Romania i Bulgària van ser més complexos. A romania, una insurrecció popular va fer caure al líder comunista Nicolaie Ceausescu, que va ser jutjat i condemnat a mort (executat el 1989). El nou govern del Front Nacional es va haver d'enfrontar a un panorama polític difícil i una economia arruïnada. A Bulgària, els dirigents més immobilistes van ser destituïts i es van convocar noves eleccions. Així, es va establir un nou govern democràtic. La década del 1990 també va veure la fi de régims socialistes (no soviètics) a Iugoslàvia i Albània.
Al començament del segle XXI els països d'Europa de l'Est ja havien adoptat régims liberals capitalistes i apostaren per la integració a la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada