La dissolució de l'URSS

/8-Les reformes empreses per Gorbatxov va acabar desencadenant un procés que va desbordar completement les previsions inicials. L'Europa de l'Est s'ensorrava i l'URSS no tenia els resultats previstos. Els canvis per passar d'una economia centralitzada a una economia de mercat van desembocar en una caiguda de la productivitat i en l'empitjorament del nivell de vida de la població.


A més, van haver-hi reivindicacions nacionalistes que van esclatar amb molta força a les repúbliques bàltiques ( Armènia, Azerbaidjan, Ucranïa, etc.). Quan es va obrir el debat polític es va fer evident la dificultat de mantenir la unió de les diferents nacions un cop la política centralista estava canviant.


El juliol del 1990, les primeres eleccions convocades lliurement van donar la presidència de la Federació Russa a Boris Ielstein, membre del Partit Comunista, enfrontat a Gorbatxov. A vgfcbvfnm,knhjl'interior de la Unió Soviètica es va produir un enfrontament greu entre els que volien conservar el sistema comunista i els que volien fer reformes. La tensió va esclatar en l'intent de cop d'Estat a Moscou, l'any 1991, amb el suport dels sectors més antireformistes del vell PCUS. El gran heroi de la resistència al cop va ser Boris Lelstin, el qual va frenar el cop d'Estat.

Després de l'intent de cop d'Estat del 1991, el projecte de reforma socialista es va precipitar cap al fracàs. L'hereva del poder de l'URSS va se la República de Rússia, més poblada i rica. En pocs mesos, el president Lelstin va iniciar un procés de supressió del comunisme, suprimint el Partit Comunista i consfiscant els seus béns. Així, es van declara independents Ucraïna, Lituània, Bielorússia, Uzbekistan, Geòrgia, Estònia  i Letònia. El desembre de 1991, l'URSS va deixar d'existir.

Gorbatxov, president d'un estat desaparegut, va intentar crear una Comunitat d'Estats Independents (CEI), ja que l'elaboració del nou Tractat de la Unió havia estat interrompuda pel cop. Però ni les repúbliques bàltiques ni Geòrgia no s'hi va voler integrar, i aquesta comunitat va fracassar. El desembre d'aquell mateix any, Mikhail gorbatxov va dimitir i l'antiga URSS es va fragmentar en setze repúbliques independents. Llavors va començar l'ascens polític del nou dirigent rus, Boris Ieltsin. Els esdeveniments posteriors van demostrar que la creació d'un sistema polític democràtic a l'estil de l'Occident no era tasca fàcil de resoldre.