Les reformes de Gorbatxov

Mikhail Gorbatxov (que va accedir al poder el 1985) va dur a teme els
canvis de l'aparell econòmic i polític de l'URSS. Aquests canvis es poden definir amb dues paraules: reestructuració i transparència. Els problemes principals que s'havien de resoldre eren tres;

- En el terreny econòmic; es va intentar augmentar la producció i es va estimular les empreses introduint incentius.
- En el terreny polític; es va suavitzar el monopoli del PCUS, mantenint el sistema socialista. Es va promoure la participació política de la població fora del partit i es va permetre la difussió de notícies dels mitjans de comunicació. Es va proposar l'elaboració d'una nova Constitució i nous estatus del PCUS, i es va començar una lluita contra la corrupció.
- El tercer gran problema era el de la cohesió de les repúbliques, que representaven nacionalitats diverses. Es va intentar reestructurar la relació entre nacions i repúbliques que componien l'URSS. Així, es va iniciar l'elaboració del Tractat de la Unió, que equilibrava relacions i proposava condicions equitatives.ç

Gorbatxov també va emprendre una nova política internacional que tenia com a objectius: l'entesa amb Occident i el final del control ferri sobre els països satèl·lit. Es va proposar una nova era de relacions amb els Estats Units, presisdits llavors per Ronald Reagan, reprendre les converses de coexistència i reducció d'armament. A més, volien reorganitzar el control de l'URSS sobre els països socialistes europeus, que incloïa posar fi a la la presència d'exèrcit soviètic a Alemanya de l'Est. També van proposar la dissolució del Pacte de Varsòvia, que equivalia l'OTAN a Occident.

La caiguda del mur de Berlín i l'enfonsament de les democràcies populars

La política soviètica de reformes va obrir noves perspectives a l'Europa de l'Est. A partir de la no-intervenció es van produir una sèrie de canvis interns que van provocar la fi de domini comunista i l'inici de diverses reformes. Aquest procés reformista es va orientar a aconseguir noves formes de govern parlamentàries i democràtiques, i pel que fa a l'economia, a introduir un sistema de propietat individual i relacions de mercat.



La vaga de Gdansk



Lech Walesa, líder del Solidarnosc

A Polònia es va donar l'inici d'aquests canvis políticoeconòmics, amb l'oposició al règim comunista per part de l'organització del Sindicat Solidaritat (Solidarnosc), el líder del qual era Lech Walesa. Aquesta organització va aprofitar la nova conjuntura per forçar el govern comunista a introduir un conjunt de noves mesures polítiques i econòmiques (amnistia política, autorització per instal·lar empreses privades, i legalització del sindicat). L'abril del 1989 es van convocar unes eleccions lliures i el resultat va ser favorable a Solidaritat. Els contactes amb els països capitalistes van mostrar el desig del nou govern d'aproximar-se al model occidental.

Caiguda del mur de Berlín, 1961

Però els canvis més importants es van produir a l'Alemanya soviètica o República Democràtca d'Alemanya, on el govern comunista d'Erich Honecker es resistia a les reformes. L'oposició al govern augmentava entre la població, i els ciutadants que es refugiaven en ambaixades per fugir del país es comptaven per milers. D'aquesta manera, una part del Partit Comunista es va oposar al governant, i en van forçar la destitució el 1989, quan es va prendre la històrica decisió d'obrir el mur de Berlín i el lliure trànsit de ciutadants. El 1990 es van celebrar unes eleccions lliures, que van donar la victòria a al canceller Helmut Kohl, que defensava la reunificació de les dues Alemanyes. El 3 d'octubre es va fer efectiva aquesta proposta i el RDA va deixar d'existir.

A Hongria, un nou secretari del Partit Comunista va portar una sèrie de lleis de reforma al país, que legalitzaven els partits polítics independents i reconeixien els drets d'expressió i de manifestació (1989). A Txecoslovàquia els canvis també es van iniciar el 1989, on es van pactar unes reformes entre els dirigents amb l'oposició, encapçalada per Václav Havel, nomenat primer ministre. Es van convocar eleccions lliures i es va reformar el sistema polític. Poc temps després es va consolidar la divisió del país: República Txeca i República Eslovaca.

Nicolaie Ceausescu, després
de l'execució

Els casos de Romania i Bulgària van ser més complexos. A romania, una insurrecció popular va fer caure al líder comunista Nicolaie Ceausescu, que va ser jutjat i condemnat a mort (executat el 1989). El nou govern del Front Nacional es va haver d'enfrontar a un panorama polític difícil i una economia arruïnada. A Bulgària, els dirigents més immobilistes van ser destituïts i es van convocar noves eleccions. Així, es va establir un nou govern democràtic. La década del 1990 també va veure la fi de régims socialistes (no soviètics) a Iugoslàvia i Albània.

Al començament del segle XXI els països d'Europa de l'Est ja havien adoptat régims liberals capitalistes i apostaren per la integració a la Unió Europea.



 



La dissolució de l'URSS

/8-Les reformes empreses per Gorbatxov va acabar desencadenant un procés que va desbordar completement les previsions inicials. L'Europa de l'Est s'ensorrava i l'URSS no tenia els resultats previstos. Els canvis per passar d'una economia centralitzada a una economia de mercat van desembocar en una caiguda de la productivitat i en l'empitjorament del nivell de vida de la població.


A més, van haver-hi reivindicacions nacionalistes que van esclatar amb molta força a les repúbliques bàltiques ( Armènia, Azerbaidjan, Ucranïa, etc.). Quan es va obrir el debat polític es va fer evident la dificultat de mantenir la unió de les diferents nacions un cop la política centralista estava canviant.


El juliol del 1990, les primeres eleccions convocades lliurement van donar la presidència de la Federació Russa a Boris Ielstein, membre del Partit Comunista, enfrontat a Gorbatxov. A vgfcbvfnm,knhjl'interior de la Unió Soviètica es va produir un enfrontament greu entre els que volien conservar el sistema comunista i els que volien fer reformes. La tensió va esclatar en l'intent de cop d'Estat a Moscou, l'any 1991, amb el suport dels sectors més antireformistes del vell PCUS. El gran heroi de la resistència al cop va ser Boris Lelstin, el qual va frenar el cop d'Estat.

Després de l'intent de cop d'Estat del 1991, el projecte de reforma socialista es va precipitar cap al fracàs. L'hereva del poder de l'URSS va se la República de Rússia, més poblada i rica. En pocs mesos, el president Lelstin va iniciar un procés de supressió del comunisme, suprimint el Partit Comunista i consfiscant els seus béns. Així, es van declara independents Ucraïna, Lituània, Bielorússia, Uzbekistan, Geòrgia, Estònia  i Letònia. El desembre de 1991, l'URSS va deixar d'existir.

Gorbatxov, president d'un estat desaparegut, va intentar crear una Comunitat d'Estats Independents (CEI), ja que l'elaboració del nou Tractat de la Unió havia estat interrompuda pel cop. Però ni les repúbliques bàltiques ni Geòrgia no s'hi va voler integrar, i aquesta comunitat va fracassar. El desembre d'aquell mateix any, Mikhail gorbatxov va dimitir i l'antiga URSS es va fragmentar en setze repúbliques independents. Llavors va començar l'ascens polític del nou dirigent rus, Boris Ieltsin. Els esdeveniments posteriors van demostrar que la creació d'un sistema polític democràtic a l'estil de l'Occident no era tasca fàcil de resoldre.